PRESENTACIÓ DEL CAS SOBRE LES TIC I L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU I HISTÒRIA COMPLETA

CAS 2: PRESENTACIÓ DEL PROJECTE 

CAS 2: QUÈ VOLEM SABER DELS MECÀNICS I LES MECÀNIQUES?
Síntesis destacant l’aprenentatge que es pretén
Un grup d’alumnes de 2n de Primària porta a terme un Projecte Interdisciplinari de treball  en relació a l’ofici de mecànic. Els infants van decidir què volien saber sobre els mecànics i mecàniques. Van dur a terme la corresponent cerca d’informació a la xarxa d’Internet guiada pels seus familiars. Un cop verificada amb altres fonts, han après a organitzar-la i refer-la a través del programa “Microsoft Word”. Cada alumne, amb el suport del seu treball a la pissarra digital (PDI), exposa el que ha après a la resta. Amb la informació de tots els nens i nenes elaborem un dossier recull del Projecte.
ÍNDEX	CONTINGUT		OBSERVACIONS
Context general
Experiència en ensenyament	9 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Nivell d’usuària. Ús habitual en el meu àmbit laboral, com estudiant de la UOC, i a nivell personal.
Tipus d’escola	Institut-Escola Públic		Té dues línies, de P3 a 4t d’ESO Ràtios elevades: 25/27 alumnes per aula
Localització del centre	Municipi de l’Alt Penedès
Connexió	Internet
Localització dels recursos tecnològics	Aula de 2n		Cada classe disposa de 5 ordinadors i pissarra digital.
Situació sòcio-econòmica dels alumnes	Nivell mig
Context de la història o cas
Nivells dels alumnes	2n curs d’Educació Primària
Àrea / Unitat	Interdisciplinari
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	- Activació dels coneixements previs: recull sobre què sabem dels mecànics i mecàniques? - Formulació de qüestions per parelles sobre què volem saber dels mecànics i mecàniques? - Elaboració d’un índex amb l’ajuda del programari Cmaps Tools. - Planificació conjunta de les activitats del Projecte. -Cerca d’informació, amb ajuda dels pares, en relació a la pregunta que els infants es plantegen en parelles sobre què volen saber dels mecànics i mecàniques. - Verificació de la informació a partir d’activitats complementàries. - Organització i reelaboració de la informació per part de cada parella, emprant el programa “Microsoft Word”. - Exposició de la informació recopilada per cada parella a la resta de companys de la classe, amb suport del seu document Word a la PDI. - Exposició del Projecte a altres cursos (companys de cicle i grup-classe de 6èB de primària, com a curs “agermanat”)
Nivell d’aprenentatge esperat	- Saber elaborar la resposta definitiva de cada parella en un document Word, amb el text i les imatges acordades conjuntament. - Saber exposar la seva resposta adequadament a la resta de companys i companyes, amb suport de la PDI.
Tipus d’activitat	Activitats de cerca, organització i tractament de la informació. Activitats d’aplicació de les TIC.
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Ordinadors amb accés a Internet. Programa “Microsoft Word”. Programa Cmap Tools. Pissarra Digital Interactiva
Raó per la qual la fa servir	Elaboració del dossier del Projecte. Per fer l’exposició als companys i als altres cursos.
Naturalesa de les activitats	Parteix dels seus coneixements previs. Pren com a punt de partida la resolució d’un problema significatiu per l’alumnat, formulat en termes d’una pregunta i en relació a quin aspecte volen saber dels mecànics i mecàniques. Desenvolupen la competència d’aprendre a aprendre. Promouen la col·laboració de les famílies  i la cooperació entre iguals. Empren les TIC com a mediadores de l’aprenentatge significatiu dels infants.
Dificultats trobades	El càlcul de la temporització del treball del Projecte. Degut a l’edat dels alumnes, l’activitat d’organització i reelaboració de la informació requereix de molt suport. L’ideal és dur-la a terme en sessions amb dos docents a l’aula a fi que un pugui estar treballant amb cada parella. No sempre ha estat possible.		Es tracta d’una activitat molt vivencial, els alumnes han participat molt activament aportant informació, idees, mostres fotogràfiques, notícies... en relació al tema del Projecte, la qual cosa ha fet que es dediquessin més sessions de les inicialment previstes.
Ajuda / Col·laboració emprada	Gran col·laboració de les famílies dels alumnes en la cerca i recull d’informació en relació a la pregunta de cada nen i nena. Ajuda dels mestres de suport que entraven a l’aula en determinades sessions.
Rol del professor	Dinamitzador, mediador, guia i responsable del modelatge de les activitats.
Rol de l’estudiant	Explorador, descobridor de la resposta a la seva pregunta inicial sobre què volia saber dels mecànics i mecàniques.
Resultats
Observacions	Tots els alumnes s’ha mostrat motivats i molt participatius.
Avaluació de l’aprenentatge	Les respostes de cada parella d’infants. El dossier final del Projecte.
Lliçó apresa pel professor	El paper mediador de les TIC, que han esdevingut un suport efectiu perquè els alumnes assoleixin un aprenentatge a partir de la resolució d’un problema significatiu per ells.
HISTÒRIA COMPLETA
Entrevistador: Gràcies per concedir-me part del seu temps per dur a terme aquesta entrevista. M’agradaria preguntar-li per alguna experiència d’ensenyament i aprenentatge en la qual la tecnologia hagi jugat un paper significatiu. Professora: Precisament acabo de realitzar un Projecte de treball interdisciplinari amb la classe de 2n nivell d’Educació Primària, de la qual sóc tutora. El Projecte es deia “Què volem saber dels mecànics i mecàniques?”. Entrevistador: Em podria explicar en què ha consistit exactament. Professora: Els alumnes van pensar i escriure en un primer moment quines coses ja sabíem dels mecànics i de les mecàniques. Tot seguit, per parelles, van decidir quins aspectes volien saber en relació a l’ofici de mecànic. Ho van formular com a pregunta, del tipus: “Com saben que el motor d’un cotxe ja no funcionarà més?, Podem portar una moto i un cotxe al mateix taller perquè els arreglin?, Com mouen els vaixells quan s’espatllen?, A on es compren la roba els mecànics de Fórmula 1?...” A continuació, i de manera col·lectiva a l’aula, vam elaborar un índex del Projecte, classificant les qüestions que havien sorgit per part dels alumnes. Vaig utilitzar el programa Cmap Tools per fer l’índex, i tot i que era jo la persona que dirigia el procés ja que els alumnes no coneixien aquest programa, vàrem realitzar l’índex en forma de mapa conceptual entre tots, a través de la pissarra digital de la classe. A partir d’aquí, els alumnes havien de cercar informació en relació a la seva pregunta a casa, amb l’ajuda de la seva família, tasca que han dut a terme majoritàriament a partir de recursos d’Internet. Una vegada que tots els infants van aportar la seva informació, vàrem procedir a verificar-la a partir de dues activitats: una visita al taller mecànic del pare d’una nena de la classe, i amb la xerrada d’una mare de l’altre grup de 2n, i que també han dut a terme el Projecte. Aquesta mare, operària d’una empresa del sector automobilístic, ens va explicar moltes coses en relació al muntatge d’un cotxe i ens va mostrar vídeos a la pissarra digital.  A partir d’aquí, cada parella d’infants que havien cercat informació respecte a la mateixa pregunta van treballar plegats per reescriure una única resposta, ho van fer a l’ordinador, amb el programa “Microsoft Word”. Igualment, van entrar a Internet i van cercar imatges que es corresponien amb el tema de la seva resposta, les van desar en una carpeta habilitada a tal efecte i les van inserir en el seu document de resposta definitiva. Quan tots els nens i nenes van fer aquesta feina, van procedir a exposar-la a la resta dels seus companys i companyes de classe, amb el suport del seu arxiu a la pissarra digital. Entrevistador: Qui va triar el tema del Projecte? Professora: El trien els alumes, a partir de la següent manera. A l’escola, el nom de les classes de 2n nivell de primària es correspon sempre a un ofici. I el nom de la classe esdevé el punt de partida del Projecte Interdisciplinari que els alumnes desenvolupen en el 1r trimestre del curs. Per triar l’ofici del nom de la classe les mestres del cicle inicial vàrem decidir fer un joc cooperatiu. Es van agrupar els alumnes de les dues classes de 2n i els vam repartir un tros de paper d’un color determinat que era part d’un trencaclosques que calia compondre quan tots els nens i nenes amb el tros de paper del mateix color s’ajuntessin, i el formessin adequadament. Cada trencaclosques contenia una definició i una fotografia d’un ofici determinat. Cada equip, format pels infants que tenien el paper del mateix color, va triar un portaveu que llegeix la seva definició, mentre la resta d’equips havia de dir de quin ofici es tractava. Les mestres vàrem anotar els diversos oficis i posteriorment els alumnes van votar individualment quin d’ells voldrien que fos el que donés nom a les classes de 2n. L’ofici més votat va ser el dels mecànics i mecàniques, seguit de força lluny dels científics i dels cuiners. Entrevistador: Quants alumnes té a la classe? Professora: Vint-i-cinc. Tretze nenes i dotze nens. Entrevistador: I tots els alumnes s’han sentit motivats envers el tema del Projecte? També aquells que no l’han votat? Professora: La votació de la tria del tema esdevé un excel·lent exercici pràctic d’acceptació de les decisions de la majoria. Els infants d’ aquesta edat, de 6 a 8 anys,  a nivell personal són conscients de que són persones diferents dels altres, i comencen a entendre que tots podem tenir pensaments i sentiments propis. En aquest sentit són capaços de comprendre que tenim opinions, gustos i preferències diferents, tot i que el paper del docent esdevé molt important per ajudar-los a entendre la necessitat d’acceptar allò que més companys i companyes han votat. És essencial en tant que el treball per Projectes persegueix la motivació i implicació activa dels alumnes en el seu propi procés educatiu, i per tant, cal que les nenes i els nens tinguin ganes de saber, de descobrir, de cercar, d’investigar... en relació a un tema que potser no és el que alguns d’ells o elles haurien triat. Per això el rol del docent, en aquest cas el meu, ha de dirigir-se a explicar molt bé que les decisions de la majoria esdevenen les decisions més justes i ha d’engrescar als infants a tenir ganes de començar a plantejar plegats el Projecte que serà de tots i de totes. Entrevistador: Molt interessant. Entenc que el Projecte esdevé una activitat transversal en la qual es treballen continguts de diferents àrees. Professora: Sí, així és, hi ha un treball transversal que ,d’altra banda, és inherent en qualsevol activitat d’ensenyament i aprenentatge en tant que el coneixement no està compartimentat en àrees específiques. A l’escola tenim un horari d’assignatures per tal d’assegurar una dedicació específica a determinats continguts, però el coneixement en sí és interdisciplinari. En aquest sentit, el treball per Projectes és una metodologia de caràcter fonamentalment competencial perquè integra i requereix de l’aplicació d’aspectes de les diverses àrees del currículum i perquè cerca que l’alumne sigui conscient del seu propi procés d’aprenentatge. Entrevistador: És per aquest motiu doncs, pel fet de promoure que el nen o nena sigui conscient del seu propi procés d’aprenentatge, que es tracta d’una activitat que aconsegueix l’aprenentatge significatiu en l’alumnat? Professora: Aquesta pregunta és molt interessant. El treball per Projectes esdevé una metodologia coherent amb el plantejament de l’aprenentatge significatiu i funcional propis de la concepció epistemològica dominant dels processos d’ensenyament i aprenentatge, el constructivisme. En el nostre cas, els nens i nenes van activar els seus coneixements previs en relació al tema del projecte, a partir d’una activitat inicial sobre què sabem dels mecànics i mecàniques?. En aquell moment, vàrem prendre consciència de que els coneixements que disposàvem tots plegats eren força escassos, i que per tant necessitàvem cercar i descobrir moltes coses per poder dur a terme el nostre Projecte. En aquest sentit els nens i nenes estableixen una mena de compromís amb el seu propi aprenentatge, essencial per dur a terme un canvi conceptual significatiu. S’adonen de la necessitat d’ampliar els seus coneixements del tema, la qual cosa dóna significat al treball del Projecte en ell mateix. Els nens i les nenes juguen doncs des del principi un paper actiu, constructiu i intencional, necessari perquè es pugui generar en ells un aprenentatge significatiu. Entrevistador: I quin paper juga la tecnologia en aquest sentit? Professora: Un paper fonamental en tant que mediadora d’aquest aprenentatge significatiu que el Projecte cerca generar en els nens i les nenes. L’activitat del nostre Projecte respon a un disseny en el qual els recursos tecnològics han esdevingut un suport efectiu perquè l’alumnat  assoleixi un aprenentatge significatiu. Cada alumne havia de donar resposta a la qüestió que ell o ella s’havia plantejat en relació a què volia saber sobre l’ofici de mecànic. Cada nen i nena, doncs, havia de resoldre un problema significatiu per ell o ella. A través dels recursos d’Internet, els infants han pogut cercar informació que els ha permès donar resposta al seu “problema”. Tanmateix, el programa Cmap Tools, Microsoft Word, i la pissarra digital han estat emprats, d’una manera o altra, per organitzar i tractar la informació recollida i per elaborar i exposar una resposta definitiva a la pregunta inicial, i per poder fer entre tots el treball del  Projecte.  Entrevistador: Aleshores aquesta activitat requereix d’uns determinats recursos tecnològics a l’aula? Professora: Sí, a l’aula o en algun espai del centre determinat i amb accessibilitat. En el meu cas concret, disposem de cinc ordinadors a la classe amb connexió a Internet, i de pissarra digital. Entrevistador: Pel que ha explicat, l’activitat requereix de la col·laboració de la famílies també des del punt de vista “tecnològic”. Professora: Les famílies també formen part de l’activitat, és cert. Des del nostre centre intentem promoure al màxim la col·laboració i participació activa de les famílies en les activitats escolars, en tant que agents educatius fonamentals dels nostres alumnes. És tracta d’un dels nostres trets d’identitat de centre, recollits en el nostre Projecte Educatiu. Vull dir amb això, que es tracta d’una manera de fer, d’un tarannà, al qual les famílies ja estan acostumades. D’altra banda, els nostres alumnes fan Projectes des de P3, i per tant els pares i mares ja coneixen aquesta dinàmica de treball en la qual la seva col·laboració és essencial. No se’ls demana el mateix a cada curs, com és lògic, i sí que és veritat que la majoria de famílies cerquen informació a partir de recursos d’Internet. Però no és la única possibilitat que tenen. Poden aportar informació de llibres, revistes, entrevistes.... El cert és que gairebé tots els alumnes disposen d’ordinador amb connexió a Internet a casa, i els que no en tenen, van a la Biblioteca Municipal on accedeixen fàcilment i de manera gratuïta a aquest servei. Entrevistador: Entenc que l’avaluació d’aquest tipus d’activitats no ha de ser un aspecte fàcil. Què prioritza a l’hora d’avaluar als alumnes en el treball del Projecte? Professora: Efectivament, no és un aspecte fàcil. En realitat, cal valorar dos punts fonamentals. D’una banda veure com està duent a terme cada alumne el seu procés d’aprenentatge personal, la construcció del seu aprenentatge. I d’altra banda, cal valorar el propi disseny de l’activitat del Projecte, veure si l’activitat promou l’aprenentatge significatiu de l’alumnat. És a dir que cal avaluar tant el procés d’aprenentatge dels nens i nenes com el procés d’ensenyament de l’activitat. I ambdós processos estan lligats. En aquest sentit, l’avaluació ha de ser necessàriament contínua, al llarg de tot el procés, i formadora, és a dir que ha d’oferir informació per anar ajustant l’activitat a les necessitats dels alumnes, de temporització... Per aconseguir-ho, jo des del meu paper mediador, he fet un seguiment constant en relació al desenvolupament de les activitats. Com a activitats d’avaluació final, la meva companya de nivell i jo vàrem dissenyar una fitxa en la que els nens i nenes havien de respondre per escrit qüestions treballades al llarg del Projecte, de caire competencial, i que tots ells podrien fer satisfactòriament. Igualment, vàrem dissenyar un document tipus rúbrica, que vam mostrar als infants al principi de l’activitat, amb la finalitat de que ells mateixos valoressin el seu propi procés de treball personal. Entrevistador: Quina és la seva valoració personal de l’activitat? Professora: La meva valoració és molt positiva. Crec que aquest Projecte és un exemple d’activitat que cerca generar en l’alumnat un aprenentatge significatiu, amb la mediació de les noves tecnologies per aconseguir aquest objectiu. Es tracta d’una activitat que, tot partint d’un interès dels alumnes, d’allò que volien saber del tema, contempla la tecnologia educativa per promoure el seu aprenentatge significatiu i afavorir el seu canvi conceptual. En definitiva, empra la tecnologia per ensenyar i per aprendre. Entrevistador: Moltes gràcies per la seva atenció i per compartir la seva experiència amb nosaltres. Professora: Gràcies, ha estat un plaer.

PRESENTACIÓ DEL CAS SOBRE EL PROPI APRENENTATGE I HISTÒRIA COMPLETA

CAS 1: PRESENTACIÓ DEL PROPI CAS D’APRENENTATGE

CAS 1: EL PROPI PROCÉS D’APRENENTATGE
Síntesis destacant l’aprenentatge que es pretén
Al llarg del present semestre he cursat l’assignatura Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Un dels objectius bàsics d’aquesta és fer adonar a l’alumnat del seu propi procés d’aprenentatge, a partir de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), de la reflexió, de l’autoavaluació i de l’avaluació entre iguals. Els continguts inicials giren al voltant dels conceptes de ciència, tecnologia i societat, i de la relació que s’estableix entre ells. Es planteja a l’alumne que faci ús de la tecnologia educativa a fi de promoure el seu aprenentatge significatiu  i el seu canvi conceptual.
ÍNDEX	CONTINGUT	OBSERVACIONS
Context general
Experiència en ensenyament	9 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Nivell d’usuària. Ús habitual en el meu àmbit laboral, com estudiant de la UOC, i a nivell personal.
Tipus d’escola	Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Localització del centre	Universitat a distància
Connexió	Internet
Localització dels recursos tecnològics	A casa Llocs amb connexió a Internet
Professor	Manel Aguirre Raya
Situació sòcio-econòmica dels alumnes	No s’especifica
Context de la història o cas
Nivells dels alumnes	Estudiants universitaris Llicenciatura de 2n cicle
Àrea / Unitat	Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Activitat d’avaluació continuada (AC) nº1: Autoavaluació inicial (qüestionari i mapa conceptual) i creació del blog. AC nº2: Debat sobre CTS AC nº3: Informe de síntesi a partir de la creació d’un nou mapa conceptual. AC nº4: Memòria del Projecte TIC i aprenentatge significatiu.
Nivell d’aprenentatge esperat	Conèixer els conceptes de CTS i les relacions entre ells. Conèixer les diverses conceptualitzacions, els límits i marcs d’actuació de la Tecnologia Educativa. Reflexionar sobre l’ús de les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge, d’acord amb les característiques de la societat actual. Valorar l’ús de les TIC com a suport efectiu de la construcció del coneixement en l’alumnat, en el seu aprenentatge significatiu i en el seu canvi conceptual.
Tipus d’activitat	Seguiment i participació al fòrum i a la web de l’aula. Estudi dels materials de l’assignatura. Debats. Elaboració de mapes conceptuals. Aplicació de les TIC. Disseny i aplicació del Projecte “TIC i aprenentatge significatiu”. Autoavaluació i avaluació entre companys.
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Ordinador amb connexió a Internet. Programa Cmap Tools. Programa de processador de textos Microsoft Word. Programa d’edició d’imatges.
Raó per la qual la fa servir	Per dur a terme les activitats d’avaluació continuada que l’assignatura requereix.
Naturalesa de les activitats	Partir dels coneixements previs. Fer adonar que són insuficients. Promotores de l’aprenentatge significatiu i del canvi conceptual amb la mediació de les TIC.
Dificultats trobades	Diverses. Al principi de cada activitat he tingut una gran sensació d’inseguretat, de no saber què havia de fer ni per on començar. L’ajut dels companys en aquest sentit ha estat indispensable. D’altra banda he tingut les dificultats pròpies de cursar la UOC i compaginar-ho amb la meva vida de mare, mestra, parella, amiga... però amb aquestes ja hi comptava!
Ajuda / Col·laboració emprada	El consultor i els meus companys i companyes de l’aula.
Rol del professor	Mediador del nostre procés d’aprenentatge.
Rol de l’estudiant	Actiu, constructor, col·laborador.
Resultats
Observacions	Aquesta assignatura requereix molt treball, esforç i capacitat d’adaptació. Tanmateix, considero que aquest treball i esforç és directament proporcional al grau de coneixement del propi procés d’aprenentatge personal. És a dir, el treball dut a terme al llarg d’aquests mesos, m’ha permès aprendre sobre com aprendre. Aquesta competència, tan necessària en la societat actual, del coneixement i la informació, i que professionalment intento desenvolupar en el meu alumnat.
Avaluació de l’aprenentatge	Autoavaluació, Avaluació entre iguals, Avaluació del consultor.
Lliçó apresa pel professor	A tall de resum: les TIC no esdevenen un recurs didàctic més, emprades en el context i amb les finalitats adequades, esdevenen mediadores de l’aprenentatge significatiu i del canvi conceptual en l’alumnat.

HISTÒRIA COMPLETA

Entrevistador: Gràcies per concedir-me part del seu temps per dur a terme aquesta entrevista. Està acabant el primer semestre de la UOC d’aquest curs, i vostè està cursant l’assignatura de Noves tecnologies de la informació i l’educació en la educació. Què em podria explicar al respecte d’aquesta assignatura? Alumna:  Ha estat una tota una experiència, sincerament. Jo personalment vaig decidir matricular-me d’aquesta assignatura en la recta final dels meus estudis. M’havien dit que era una matèria difícil i que requeria molt treball i dedicació. I puc constatar que és així. El primer que li diria és que és una assignatura molt diferent de la resta del pla d’estudis de l’assignatura. La metodologia no té res a veure amb les altres assignatures d’aquesta llicenciatura. És una avaluació continuada però la connexió entre totes les activitats és molt significativa. Hi ha un fil conductor absolutament clar des de l’activitat inicial fins la darrera. L’estudi dels materials, articles i mòduls, és indispensable però amb això no hi ha prou. Els materials esdevenen únicament el punt de partida. A partir d’aquí el seguiment del fòrum, les aportacions dels companys, les qüestions que planteja el consultor per fer-nos reflexionar... són fonamentals per anar elaborant les diferents tasques encomanades. Entrevistador: Has de tenir un determinat nivell de competència digital per poder-la dur a terme? Alumna: Aquesta és un altre dels aspectes que m’ha sorprès d’aquesta assignatura. Jo tenia la idea de que es tractaria d’una assignatura de continguts fonamentalment tecnològics. M’imaginava que les activitats serien del tipus: fes un blog, posa-li un determinat format un determinat nombre d’etiquetes...., treballar amb diferents programes... Ara sé que el que jo esperava d’aquesta assignatura era un enfocament més propi de la tecnologia “en” l’educació, centrada en els mitjans, i allunyat de la conceptualització actual, que entén la tecnologia educativa com el disseny, aplicació i avaluació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge que empren la tecnologia per promoure l’aprenentatge significatiu en l’alumnat                                      Per tant, i tornant a la pregunta que em fa, el nivell de competència digital que es requereix no és el més important per poder desenvolupar bé l’assignatura. Està clar que cal tenir un nivell d’usuari adequat però crec que el que és realment necessari és tenir una actitud positiva envers els mitjans tecnològics. Em refereixo a provar, a cercar, a “remenar”, a intentar-ho.... Hi ha companys i companyes que són uns grans experts i una gran ajuda en aquest sentit. Jo m’he deixat ajudar molt... Entrevistador: Aleshores no ha après a utilitzar més recursos tecnològics per a la seva futura pràctica professional? Alumna: Sí i no. He canviat la meva perspectiva sobre l’ús d’aquests recursos des del punt de vista de la pràctica psicopedagògica i docent. M’he adonat de que les TIC són generadores d’aprenentatge significatiu per als alumnes si són pensades, aplicades i combinades amb els recursos mediadors corresponents a tal efecte. Entrevistador: Quins són doncs els continguts de l’assignatura? Alumna: Els processos d’ensenyament i aprenentatge significatiu, i el paper de la tecnologia en aquest sentit. També hem treballat sobre els conceptes de Ciència, Tecnologia, Societat, Tecnologia educativa, i la relació entre ells. Però fonamentalment hem aprofundit en la naturalesa cognitiva de les activitats que generen aprenentatge significatiu i canvi conceptual en l’alumnat. Entrevistador: Vostè i els seus companys d’aula deuen haver experimentat un canvi conceptual en relació als continguts de l’assignatura... Alumna: I tant! I el més important és que hem estat conscients d’aquest canvi, del propi procés d’aprenentatge que hem dut a terme i també del de molts dels nostres companys. Entrevistador: I un com s’adona de que està aprenent? Alumna: Aquesta és una pregunta molt interessant tenint en compte que som futurs psicopedagogs i psicopedagogues. Crec que l’autoavaluació, la comparació i la reflexió han esdevingut les estratègies bàsiques per ser conscients del propi aprenentatge. Al llarg de totes les activitats el consultor ens ha demanat una reflexió sobre els coneixements que anàvem assolint, i en aquest sentit hem pogut valorar el nostre canvi conceptual en relació als diferents continguts de l’assignatura. Entrevistador: I quin tipus d’activitat ha hagut de dur a terme en aquesta assignatura? Alumna: Han estat activitats diverses però, com ja he dit, contínuament requerien de reflexió personal, en relació al propi procés d’aprenentatge. Fins i tot en l’activitat de presentació als companys i companyes d’aula ho requeria! Vam començar amb un qüestionari inicial d’autoavaluació sobre els conceptes de Ciència, Tecnologia i Societat, on vam incloure un mapa conceptual al respecte. Després vàrem participar en un debat molt interessant, en el qual hi havia diferents fils de conversa, i en que havíem d’argumentar i contrargumentar des d’una determinada postura teòrica, seguint el model de Toulmin. Un cop fet el debat, vam haver d’elaborar un mapa conceptual en relació als conceptes treballats, comparar-lo amb el nostre mapa inicial i redactar un informe de síntesi, sobre el nostre procés d’aprenentatge. Finalment, vam dissenyar, aplicar i avaluar un Projecte sobre les TIC i l’aprenentatge significatiu, del qual hem elaborat una Memòria. Hem creat un blog on compartir les nostres feines amb els nostres companys, i també hem presentat el cas del Projecte i el cas del nostre propi aprenentatge segons el model de casos Kite. Tot això acompanyat del seguiment al fòrum de l’assignatura que com ja he dit abans, és essencial. Entrevistador: Ha parlat molt dels companys i companyes de l’aula, quin ha estat el paper del consultor? Alumna: Actiu, molt actiu. Diria que l’assignatura està dissenyada de manera que crea una situació d’ensenyament i aprenentatge que requereix que tots els seus participants adoptin aquest rol actiu i constructiu per poder-la dur a terme. El consultor estava present sempre al fòrum, i ens ha ajudat amb els seus comentaris i missatges, tot i que haig de confessar que cada vegada que veia que teníem un missatge d’ ell, ja em temia que ens donava més feina... Bromes a part, m’agradaria destacar la proximitat del consultor. Sempre s’agraeix, i més tenint en compte el grau d’exigència de treball i esforç de l’assignatura. Entrevistador: Què li diries a algú que encara no ha fet aquesta assignatura? Alumna: Que hi ha molta feina, és cert. Que s’haurà de connectar diàriament a la web de l’aula. Que haurà de ser creatiu. Però que aprendrà molt. A mi m’ha passat. A partir d’aquí només espero poder-ho aplicar amb els meus alumnes, ara com a mestra, en la meva tasca diària, i en un futur no massa llunyà com a psicopedagoga. Entrevistador: Moltes gràcies per la seva col·laboració i per compartir les seves experiències amb nosaltres! Alumna: Moltes gràcies!