INFORME DE SÍSTESI I CANVI CONCEPTUAL: ACTIVITAT 3

1. INTRODUCCIÓ                                                                                    

L’ objectiu de la present activitat és dur a terme un informe de síntesi sobre els meus aprenentatges adquirits des de l’ inici del semestre i al llarg d’aquestes setmanes, sobre la relació i implicacions entre Ciència, Tecnologia i Societat amb el treball realitzat en aquesta assignatura, a fi d’analitzar el canvi conceptual personal que s’ha produït en mi al respecte.

En un primer moment, l’avaluació inicial va suposar un exercici de reflexió interessant sobre aspectes del desenvolupament tecnològic, de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), de la Tecnologia Educativa i els processos d’ensenyament i aprenentatge, que em va fer adonar de que no disposava de prous coneixements per argumentar de manera adequada la majoria de les qüestions que es plantejaven. En aquest sentit, l’avaluació inicial plantejada esdevé una clara proposta de model d’aprenentatge significatiu (Jonassen, 2003), en tant que va cercar l’activació dels nostres coneixements previs sobre determinats conceptes que es treballen en aquesta assignatura. Igualment, es tracta d’un recurs d’autoavaluació personal que em permet valorar el meu punt de partida i l’evolució dels meus aprenentatges al respecte.

Aquesta evolució parteix inicialment de l’estudi del mòdul Educació i tecnologia: fonaments teòrics, de Julio Cabero (2003), i de l’article Ciència,  tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia, de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado (2002). El debat objecte de la segona activitat d’avaluació ha estat, sense dubte, un element clau pel que fa a l’adquisició i consolidació de determinades qüestions relatives a la relació entre els conceptes de Ciència, Tecnologia i Societat, i especialment, sobre la interdependència necessària que es dóna entre el context sociocultural i el desenvolupament tecnològic. Les característiques pròpies d’aquest debat, fonamentat en el model argumentatiu de Toulmin, així com el fet d’haver de posicionar-nos en dues perspectives teòriques divergents, el determinisme tecnològic i el determinisme social, ens va oferir la possibilitat pràctica de comparar ambdós models, i comprendre perquè el model teòric propi de l’assignatura requereix d’un plantejament heterogeni.

Vull destacar que l’elaboració de les meves aportacions en el debat i, sobre tot, les aportacions dels meus companys i companyes participants dels fils de conversa que jo

seguia, han esdevingut essencials en el meu procés d'aprenentatge.

El fet és que aquest procés d’aprenentatge m’ha permès dur a terme un canvi conceptual personal relatiu al nivell de coneixement de diferents aspectes i conceptes treballats en l’assignatura, i que mostra la comparació dels dos mapes conceptuals que s’exposen tot seguit: el mapa conceptual inicial, elaborat en un primer moment del semestre, i el mapa conceptual realitzat per aquesta activitat.

MAPA CONCEPTUAL INICIAL                                                                        

NOU MAPA CONCEPTUAL

3. COMPARATIVA ENTRE ELS DOS MAPES CONCEPTUALS

Es procedeix a fer la comparativa entre els dos mapes conceptuals, seguint el material web de l’assignatura, d’acord amb alguns dels criteris d’avaluació exposats en el cas de la classe de literatura britànica.

ASPECTES A COMPARAR	MAPA INICIAL	MAPA ACTUAL
Nombre de nodes	Amplada de la xarxa: 4 nodes	Amplada de la xarxa: 34 nodes
Nombre de proposicions diferents	Cap proposició ja que no hi ha cap enllaç entre conceptes que així ho permeti.	La majoria dels nodes es connecten amb altres nodes mitjançant paraules d’enllaç tot formant una afirmació amb significat.
Posició central de determinats nodes	Confusa. La posició dels conceptes “societat” i “educació” pot suggerir una jerarquia d’aquests dos conceptes enfront dels de “ciència” i “tecnologia”, en tant que estan situats per sota d’aquells.	Hi ha sis nodes centrals, en tant que conceptes claus que permeten mostrar una xarxa determinada de conceptes enllaçats.
Jerarquia de la xarxa de nodes	Inexistent	El mapa conté una jerarquia adequada:els conceptes més generals se situen en la part superior i progressivament es van mostrant a sota els conceptes més específics. S’ha diferenciat cada xarxa de nodes en colors diferents, per tal de recolzar visualment la jerarquia dels mateixos.
Relació clara i descriptiva de cada proposició	Inexistent. No hi ha enllaços entre els nodes	Adequada gràcies a les paraules d’enllaç i a les fletxes que indiquen la direcció de la proposició.
Nombre de nodes sense sortida	Cap	9
Exactitud de la informació	Confusa. Queda reflectida la interrelació entre els nodes però la manca d’enllaços entre ells impedeix mostrar una veritable xarxa de conceptes. Tanmateix, la informació exposada és molt escassa.	Adequada. El mapa actual esdevé una veritable representació gràfica del coneixement que fins el moment he adquirit en relació als conceptes Ciència, Tecnologia i Societat, pròpia del meu canvi conceptual.

4. CONCLUSIONS

El fins ara exposat em permet afirmar que s’ha produït un canvi conceptual en mi degut al treball dut a terme al llarg d’aquestes setmanes en l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en l’Educació.

Tal i com he exposat en el punt dos del present treball, l’activitat d’avaluació inicial em va fer adonar de la necessitat de profunditzar en l’estudi dels materials proposats per l’assignatura per tal de poder ampliar els meus coneixements, i canviar el meu model conceptual en relació als continguts objecte d’estudi. Considero que tenir aquesta percepció va esdevenir clau en tant que va afavorir un alt compromís cognitiu per part meva amb la tasca que, en la línia de Dole i Sinatra (1998), és essencial perquè es pugui dur a terme un canvi conceptual.

L’estudi dels materials proposats em va oferir la possibilitat de conèixer el marc teòric d’un model conceptual diferent al meu model inicial. La participació en el debat des d’un model conceptual determinat, el bàndol sociodeterminista, requeria necessàriament de l’aplicació pràctica del marc teòric dels materials, a través de l’argumentació i la contraargumentació de missatges que progressivament configuraven el meu canvi conceptual.

D’altra banda, la complexitat del mapa conceptual elaborat per a la present activitat,  enfront de la simplicitat i inexactitud del mapa inicial mostren que s’ha donat un procés d’aprenentatge entre ambdós que ha permès aquest augment significatiu del nivell de proposicions del mapa conceptual actual i de l’ adequació de la informació que conté.

L’ elaboració d’aquest segon mapa em va permetre constatar certa dificultat per representar les relacions que es donen entre Ciència, Tecnologia i Societat, en tant que conceptes interrelacionats i interdependents, tenint en compte que aquestes relacions sorgeixen sempre en un context determinat que les condiciona. També he pogut comprendre que la Tecnologia Educativa pot ser entesa i per tant definida de maneres diverses, i que en la societat de la informació i el coneixement, la Tecnologia Educativa esdevé el procés d’anàlisi, disseny i avaluació de situacions mediades dels processos d’ensenyament i aprenentatge, tot cercant promoure, amb l’ajuda de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, l’aprenentatge significatiu dels infants i dels joves a l’escola. Aquesta conceptualització de la Tecnologia Educativa i del paper de les TIC en educació és coherent amb la concepció epistemològica dominant de l’ensenyament i l’aprenentatge: el constructivisme. La concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge escolar (Coll, 1993) entén l’aprenentatge com un “procés de construcció interna de la realitat que representa, com a mínim, una reorganització d’estructures o esquemes cognitius preexistents en l’aprenent” (Monereo, 2003). Són moltes les implicacions educatives d’aquesta concepció de l’aprenentatge però considero oportú destacar el paper actiu que ha d’exercitar l’alumne en la construcció de significats i coneixements personals, i el rol dels docents i professionals que intervenen en l’àmbit educatiu com a col·laboradors dels processos de construcció de significats i coneixements dels seus alumnes. És en aquest marc de referència en el qual la tecnologia educativa cobra sentit, ajudant a promoure aquests processos d’ensenyament i aprenentatge. I des d’aquesta perspectiva la tecnologia esdevé necessària pels mestres i professors, i pels infants i joves que, amb els recursos i el guiatge adequats, han de convertir-se en ciutadans actius i constructius de la societat actual. Aquesta és la tasca que la societat encomana i requereix de l’educació.